Intervenció arqueològica al castell de Mirambell

Dijous, 9 d'agost de 2018 a les 00:00

Ha finalitzat l’excavació arqueològica a les ruïnes del castell de Mirambell, iniciada el passat mes de juliol.

La intervenció arqueològica ha vingut motivada pel projecte de consolidació de les estructures del castell de Mirambell, amb la finalitat de garantir-ne la permanència i el seu valor històric i patrimonial. El projecte ha previst una excavació arqueològica en extensió situada a l’interior del recinte fortificat i complementada amb l’estudi dels paraments.

Els treballs de la intervenció arqueològica realitzada han consistit en l’extracció del nivell de runes i enderroc que, amb el temps, s’havien anat acumulant tant a l’interior com a l’exterior de la fortificació, fins a assolir els nivells arqueològics. A partir d’aquest moment, i de forma manual, ha continuat el treball de camp tot identificant diferents estructures vinculades a les darreres fases habitades i de treball en el recinte del Castell de Mirambell.

Cal destacar la localització, en l’interior del recinte fortificat, d’un espai d’estable amb una menjadora i un enllosat on s’hi allotjarien els èquids (cavalls i/o mules), restes que podríem relacionar entres els segles XVIII i principis del s. XIX. En aquest espai també hi podem vincular una estructura d’emmagatzematge de gra (sitja) construïda aprofitant el mur medieval del castell i revestida amb morter de guix.

Posteriorment aquest espai de la planta baixa del castell es veu modificat amb l’eliminació de l’espai d’estable per la construcció, segurament durant la segona meitat del s.XIX, d’un cup per a la producció de vi en el marc de l’extensió del conreu de la vinya, també en aquestes terres, uns anys abans de l’atac de la fil·loxera (Phylloxera Vastatrix). Amb l’arribada d’aquesta important plaga a les vinyes catalanes a les darreries del s. XIX aquesta instal·lació va quedar abandonada propiciant-ne el seu desmuntatge i aprofitament dels materials per a noves construccions. D’aquest cup amb prou feines n’ha sobreviscut una part de la solera, fragments dels murs i la pedra de la boxa per on s’extreia el vi. D’aquest moment també s’han pogut documentar els murs de pedra i fang que delimitarien l’espai on va ser construït el cup.

L’excavació en l’àrea exterior de les estructures muraries medievals han servit per eliminar el nivell d’enderrocs que s’hi havia acumulat i que no permetien veure ni estudiar les diferents fases constructives i destructives del mur exterior dels castell.

Aquest treball arqueològic en el sector exterior ha permès copsar i interpretar clarament les dues principals fases constructives de la fortalesa medieval.

Un primer moment (s. XI) amb la construcció d’una torre cilíndrica en l’extrem nord del tossal i un segon moment (s. XIII-XIV) amb el desmuntatge de la torre del s.XI i el bastiment d’un recinte poligonal, pròpiament el castell, de cinc cares que ocupava tot el tossal de Mirambell i que delimitava la fortalesa.

Val a dir que aquest espai, des del seu abandonament, ha estat objecte d’importants extraccions de pedra i altres materials per a les construccions que es realitzaven al nucli de Mirambell. Aquestes intenses activitats extractives tant en les estructures constructives com en els nivells geològics, han destruït les estructures i els nivells arqueològics medievals, restant-ne només d’aquest moment, els  imponents murs nord i oest amb alçades conserves superiors als quatre metres i amplades de més d’un metre i mig.

Aquesta intervenció arqueològica és el primer pas a l’hora de recuperar aquest espai històric i emblemàtic de l’Alta Segarra. L’objectiu és posar en valor i protegir un dels elements patrimonials més significatius del nucli de Mirambell, el castell, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, amb l’objectiu de crear un espai cultural i dinàmic que expliqui la història dels Castells de la Marca en el territori de l’Alta Segarra.

Actualment s’està treballant en la redacció de la memòria de l’excavació arqueològica que definirà les fases constructives i destructives de la fortalesa medieval i els aprofitaments de l’espai en època moderna fins al seu abandonament definitiu. També s’està treballant en la redacció d’una proposta de consolidació de les estructures arquitectòniques conservades que, un cop executada, es pretén que siguin el marc d’un espai interpretatiu, que amb el nom de “Castells de la Marca”, basat en el ric patrimoni castral que actualment vesteixen un bon nombre de turons i tossals a l’Alta Segarra, origen de molts dels nostres pobles, i que, ara fa 1000 anys, definien un clar espai de frontera i de contacte entre dues cultures.

 

Darrera actualització: 09.08.2018 | 13:13